Tornàvem de l'institut, la Meri,Joan, la Maria i jo. Vam anar a buscar el pare del Joan per a què ens portés a casa amb cotxe. Quan vam pujar al cotxe, estava Argot, una "Labrador Retriever" d'un any. Argot va fer les seves necessitats dins la furgona i el pare d'en Joan no ens va deixar baixar les finestres per poguer respirar perquè dintre de la furgona i feia molta pudor, jo sense pensar-m'ho vaig obrir la porta de la furgona i la Meri quasi cau perquè estavem circulant, faltàven uns metres per arribar devant de casa meva i la Meri i jo vam baixar.
A casa vam sopar per després anar a música i Meri va preguntar pel seu mòbil, vam començar a buscar-lo per casa i no el trobàvem. Es va fer hora de marxar i Meri decebuda per la pérdua del mòbil va mirar al final del carrer i em va dir: - Dis-me que allò del mig de la carretera no és el meu mòbil? vam anar correns cap allí i era el mòbil tot desmontat i xafat per la furgona.
De camí vam deduir que va caure quan vaig obrir la porta de la furgona.


MOMENTS DE REFLEXIÓ
.Hi ha un problema en aquesta situació?
Sí, perquè si jo no hagués obert la porta, a la Meri no li haguès caigut el mòbil al terra.

.Hi ha possibles solucions? anomena-les.
Si el pare d'en Josep tingués obertes les finestres del cotxe,
jo no hagués obert la porta.

.Digues quines conseqüències tindrien les sol·lucions.
El pare del Josep hauria d'haver passejat el gosset, per a què fes les seves necessitats abans de pujar-lo al cotxe.