Les bromes pesades d'en Marc

Un dia en Marc estava al local amb els seus amics i va decidir fer una broma a un amic, posar-li pèls de gat al tabac de liar del seu amic. Quan en Joan va anar a fumar va notar alguna cosa extranya dins del tabac, llavors tots van riure i en Joan es va enfadar, va començar a insultar al Marc, aquest es va enfadar també, i va anar amb les intencions de pegar al Joan per tot el que li havia fet, al final tots van intervenir per a separar-los i calmar la situació.

Qui té el problema ?

Penso que el problema el tenen els dos, tan el Marc per gastar una broma pesada al Joan i anar amb intencions de pegar-li com el Joan per haver dit totes aquelles coses.

Quines possibilitats tenen  ?

Els dos tenen la possibilitat de disculpar-se per tot el que han fet i fer les paus. També el Marc hauria d'intentar no gastar aquestes bromes tan pesades. El Joan hauria de  pensar dues vegades abans de dir les coses i posar-se al lloc de l'altra persona per entendre que li pot fer mal el que li està dient.


Quines conseqüències tindrien ?
Si es demanen diculpes els dos, tant per part del Marc com per part del Joan, hi haurà més bon ambient dins del local la pròxima vegada que estiguin els dos junts. Quan en Marc deixi de gastar bromes pesades ningú mes s'enfadarà i no hi hauran més problemes d'aquest tipus o pareguts. Si el Joan pensés les coses dues vegades abans de dir-les, no tindria tants de problemes tant dins com fora del local.

GuillemCodorniu

UN TREBALL NO PRESENTAT

La Maria es una noia de 16 anys i fa 4t d'ESO, el pare de la Maria va anar a parlar amb la Paula, la tutora e la Maria i li va dir que tenia un munt de treballs no presentats i que els tenia que fer.
El pare quan va arribar a casa va agarrar l'ordenador de la Maria i li va amagar. Quan la Maria va arribar a casa el seu pare l'estava esperant per maldar-la i dir-li tot el que la Paula li havia dit, la Maria que era de caracter fort va començar a protestar i cridar i el seu pare la va castigar a fer tots els treballs a mà. La Maria el dia següent a classe no va presentar caqp treball fet i va dir que si no els feia a l'ordenador no els faria.



MOMENTS DE REFLEXIÓ

Hi ha un problema en aquesta situació? Qui el te?
Si, es te la Maria perquè no els vol fer a mà i el pare li diu que si

Quines posibilitats alternatives te la Maria?
Fer els treballs a mà
No fer-los

Quines consequències te cada una de les alterantives?
Si els fa recuperara la confiança de la tutora i el seu pare i recuperara el seu ordenador.
Si no els fa, surtira perden però seguirà tenint el seu orgull.

CARTELL SANT JORDI

Fa cinc anys que vaig sortir de la impremta. Encara me’n recordo com la tinta estava calenta, molt calenta. Quan vaig arribar a aquella classe ja tenia el dibuix pintat a sobre meu. La mestra, Rosa Royo, va dir a la classe que havia portat un cartell molt bonic de Sant Jordi i que el volia penjar al costat de la finestra amb quatre xinxetes que em van atravessar. Després ja no em va moure ningú d’allí en cinc anys. Cada dia, cada hora, cada minut que passava en aquella classe era cada vegada més pesat. Tinc molta sort amb les quatre xinxetes que m’ aguanten amb fermesa, malgrat tot el que he tingut que passar en esta classe. Encara me’n recordo de tota la gent que ha entrat a la classe, tot el que feien, quan treballaven o quan feien el gandul a classe i no feien res més que parlar. Però també hi havia vegades que es posaven tots a fer feina però això passava només quan el mestre estava a classe. Mentres, jo no feia res més que estar allí penjat a la paret ensenyant aquell dibuix de Sant Jordi que m’havien imprès damunt meu i que algú mirava quan s’avorria i mirava les mosques. En fi, ja porto aquí cinc anys tot arrugat pels extrems i espero que algú vingui i em llegeixi i em miri amb interès almenys una vegada més i després em vulguin treure d’aquesta paret que tant de temps m’ha suportat. Però... i si em trenquen i em tiren a la paperera? Crec que ja estic bé aquí, a l’Aula Oberta del Berenguer.

NO FUE EXACTAMENTE EL DÍA MÁS FELIZ DE MI VIDA

Aquel sábado no me desperté precisamente con buen ánimo. No podía ser de otra manera, unos días antes me comunicaran que mi abuelo se estaba muriendo, tenía cáncer y le quedaba poco más de un mes de vida. Mi padre se fue a México para verlo y acompañarlo en su trance final. Mientras yo y el resto de mi familia nos quedamos en Amposta. Tenía que seguir con mis rutinas... el baloncesto, los estudios... pero no me podía concentrar. Recuerdo que suspendí un examen de inglés y no me importó, puesto que mi mente estaba a miles de kilómetros, al lado de mi querido abuelo.

La vida transcurría monótonamente aquel sábado. Mi madre me preparó una lista de la compra y salí de casa decidido a satisfacer los deseos de mi madre. Al regresar, sonó el teléfono. Era mi padre que desde México nos quería comunicar la terrible noticia. Recuerdo exactamente las palabras de mi madre y el rostro que poco a poco se iba entristeciendo más y más.

- ¿Sí?

- ...

- ¿Y sufrió mucho?

- ...

Entonces lo supe, había muerto.

La drogodependencia

Josep i el noi de la colzada

El Josep i els seus amics estaven celebrant la festa de carnestoltes, van decidir anar a un bar musical per a poder ballar. Una vegada estaven dins del local un noi li va pegar una colzada a la cara, el Josep enfadat va demanar-li explicacions, però aquest noi no li va dir res, el Josep es va enfadar molt i va pegar-li un cop de puny a la cara, tots els seus amics van intervenir per a que no passes res més.

Qui té el problema ?

El problema el té el noi de la colzada que de alguna manera a provocat l'inici d'una baralla i més sense disculpar-se, per l'altra banda en Josep també té el problema perquè s'ha involucrat en iniciar la baralla.

Quines possibilitats té el Josep ?

El Josep podria haver deixat córrer aquest incident i continuar com si no hagués passat res, per l'altra banda al noi s'hauria de disculpar abans de provocar una baralla.

Quines conseqüències tindrà cadascuna d’aquestes possibilitats ?

Podria passar que si no es disculpés, l’altre noi podria pegar-li un cop a una altra persona o al Josep, si li demana disculpes aquest noi tindrà més compte en no pegar cap cop a ningú més.

La noia creguda

Es tracta d'una noia de 15 anys que és d'un altre país que va a un Institut d'Amposta.

Aquesta noia és bastant creguda i es pensa que és la reina de l'institut ,desprecia als mestres i als amics de la seva classe. Només es porta bé en les seves amigues que també són d'un altre país.

Aquesta noia es posa en molts de problemes qüasi no li cau bé a ningú.

MOMENTS DE REFLEXIÓ

1-Hi ha algu problema en aquesta situació?Qui el té?Quin és exactament el problema de cadascun.
- Sí.La noia de 15 anys, que es posa en molts de problemes i es massa creguda.

2-Quines possiblitats alternatives té la noia de 15 anys?Anomena totes les que te se ocurreixi.
- O la noia baixa els fums o l'expulsaran de l'institut.

3-Quines conseqüències alternatives té cadascuna de aquestes possiblitats alternatives?
- Pos que si l'expulsen després es farà més tonta del que és i si baixa els fums llavors pot succeir que canvie l'actitud.

Niña en la perdición

Anna  y sus hijos llamados Pepito de 8 años y Elena de 10 años.- Elena estudiaba, pero por falta de recursos económicos la madre la sacó del colegio y obligaba a su hija a trabajar en la calle. Elena quería seguir estudiando para ser alguien en la vida y para no depender de nadie.
Al dia siguiente Elena salía a las 6:00 de la mañana a vender caramelos por la calle. Anna con tal que su hija llevara el dinero para ella comprar alcohol, no le importaba nada  el peligro que corriera su hija en la calle. Elena prácticamente no sabe qué hacer.


MOMENTOS DE REFLEXIÓN


1.-Hay algún problema en aquella situación?¿ Quién lo tiene exactamente?
-Sí, exactamente el problema lo tiene Anna porque ella le da  malos ejemplos a la hija y al hijo y además le quita el dinero a su hija Elena para comprar licor y emborracharse con el novio y no se preocupa si los hijos comen o no comen .

-Alternativas que tiene Elena.
1-Elena podría denunciar  a su mamá por maltrato infantil.
2-Elena podría pedir ayuda a sus vecinos ya que no tiene familia que la ampare y la proteja.
3-Elena podría pedir ayuda en un centro para alcohólicos anónimos para que haga entender a su mamá que no está bien lo que hace.


-Consecuencias de las alternativas.
1-Si Elena denuncia, ella iría a un orfanato con su hermano donde le ofrecerían una casa, comida y hasta le darían estudios para mejorar su aprendizaje.
2-Si Elena pide ayuda a sus vecinos, éstos la ayudarían a salir del problema en que está y además de eso podrían ayudar a la mamá.
3-Si Elena pide ayuda en un centro para alcohólicos anónimos podría ayudar y hacerle comprender a su mamá que no está bien lo que hace y así pueda dejar completamente el alcohol.

Un ángel en el cielo

 

Una de las actividades de expresión escrita en lengua castellana ha sido una en la que teníamos que recordar un suceso de nuestra infancia y explicarlo. "Mi pequeño recuerdo", el que yo elegí para hacer esta redacción, es el que tiene que ver con mi gatita, su vida y su muerte. Era muy importante para mí. Todavía la recuerdo.

El día que enfermó Susi fue un día muy triste; desde el día que nací estuvo conmigo siempre. Era una gata muy bonita, parecía un tigre por sus rayas marrones y solo le hacía falta hablar.

Nunca se portó mal y cuidaba de mí cuando era un bebé. Cuando me oía llorar iba corriendo en busca de mi madre. ¡Era una gata fantástica! Tenía un mes cuando llegó a casa y pasaron los años hasta que al cumpir diecinueve murió. Era viejecita, ya estaba sorda y ciega pero se conocía todos los rincones de la casa a pesar de no tener vista. La queríamos mucho, como si fuera una más de la familia. El hecho de pensar que ya era mayor y que pronto nos dejaría me hacía entrar ganas de llorar porque sabía que el día que esto sucediera lo pasaríamos muy mal, no sabíamos vivir sin ella, nos hacía mucha compañía.

Y llegó el fatídico día, el peor de mi vida, el más triste. Estuvo tres días muy enferma sin comer ni beber, apagándose poco a poco y mi alma se iba con ella, y yo no paraba de llorar de tanta tristeza y ver que ya no podía hacer nada, hasta que su corazoncito dejo de latir. Yo también me moría de pena, lo pasé muy mal. Y aún hoy la recuerdo como el primer día, nunca la olvidaré y siempre la llevaré en mi corazón. La enterramos en nuestra montaña, en el jardín que tenemos con una cruz y su nombre y siempre le ponemos flores porque se lo merecía. Siempre la recordaremos.

Lo que yo sentí por ella no se puede describir con palabras, se tiene que sentir en el corazón.  

El meu malson

Una de les activitats que hem fet a classe de llengua ha estat la de recordar un malson i escriure un breu text narratiu amb l'explicació del mateix.

Fa uns quants anys, quan en tenia aproximadament quatre o cinc, vaig tenir un malson. Tot el meu edifici estava ple de monstres que em volien pegar perquè segons ells deien que havia robat els seus diners, de la comunitat, i que també havia robat els seus fills i que els havia matat. Els monstres es passejaven plorant per l’escala de la comunitat. Després, quan em vaig despertar, vaig anar a l’habitació dels meus pares per veure si s’havien convertit en aquells horribles monstres o continuaven sent les mateixes persones que jo coneixia tan bé. Llavors em vaig espantar molt perquè em vaig despertar tremolós i suat. Era molt petit i aquest somni em va marcar. Recordo que moltes nits no volia anar a dormir sol i em posava a plorar. Només imaginar-me la possibilitat de tornar a veure aquells monstres peluts i terrorífics em feia tanta por que els meus pares no savien què dir-me ni què fer perquè dormís tranquil tota la nit.

Vull compartir aquest breu relat escrit en català sobre la importància que ha tingut i té un objecte, el meu diari personal, que sempre m'acompanya i està pendent de tot el que sento i penso. El vaig escriure fa uns mesos a classe de català i em vaig inspirar quan la profe va dir que havíem de construir una història el protagonista de la qual fos un ser innanimat. Espero que us agrade!

Records entre coixins i llençols Cada nit, com una rutina assolida des de fa anys , quan la lluna és l’única llum del cel després d’un llarg dia em trobo entre coixins i llençols ben amagat, sense poder veure les estrelles, esperant que els sentiments sorgeixen. Només manquen quatre xifres que només ella sap, necessàries per obrir els secrets més guardats d’un cor enganyat i dolorit a la vegada. Tots els secrets estan guardats en la meva pell. La fusió màgica per poder reflexionar i sentir sensacions que s'escriuen dins meu. Sempre amb el mateix color negre, avorrit, trist... línia a línia i en cada paraula que sempre serà recordada. Durant els anys me n'he adonat que quan els sentiments són dolorosos puc notar les llàgrimes sobre la meua pell borrant la tinta negra de les línies. Només espero que algun dia tots aquets sentiments i sensacions tristes siguen alegres. Espero poder veure les estrelles del cel amb les seves paraules, sentir de nou què és la felicitat en cada pàgina. Aquesta nit ha estat diferent; m’ha agafat amb les mans suaus i nervioses, amb delicadesa, m’ha obert per deixar sensacions i sentiments nous. Amb molta il·lusió ha escrit a les meves pàgines amb la mateixa tinta negra el retrobament de la felicitat i de l'amor tan esperat. A partir d’aquesta nit sé que el meu futur és quedar-me entre els coixins i els llençols per sempre, recordant tots el seus sentiments que algun dia reviuran.

FALSA AMISTAD

La Laura i la Maria eren molt amigues, sempre anàven juntes a tots els llocs.
La Laura va conéixer a Carla, era una noia que sempre estava insultant als companys de classe, no li agradava que li portessin la contraria.
La Laura per por a que la Carla es fiqués amb ella, va començar a parlar-li i sent amiga de la Carla, cada vegada Laura anava deixant de banda a Maria i s'estava convertint igual que la Carla.
Un dia la Laura va veure com la Carla li estava pegant a la Maria, Laura per no perdre a la Carla i per por es va unir a pegar-li també...



MOMENTS DE REFLEXIÓ

-Qui té el problema? 
La Laura, la Maria i la Carla.
-Quines alternatives hi ha? 
Que la Maria vagi a parlar amb els mestres o pares i conti tot lo de la Carla i la Laura per a que els mestres li paressen els peus a la Carla i així poder salvar a la Laura.
-Quines conseqüències hi ha?
Que si Carla se n'entera de que Maria diu alguna cosa als mestres o als pares podria ficar-se en Laura i per culpa de Maria tindria més problemes.



Cristina Badia Pascual

CLUB

En Jaume i en Pol eren dos amics que estaven dins d'una colla. En Jaume quan estaven al club passava droga i en Pol per fer-li una broma va trucar a la mare d'en  Jaume i li va dir que en Jaume passava droga, la mare es va ficar molt nerviosa i va anar a buscar a en Jaume, ell no va saber reaccionar i se'n va anar de casa, al cap de tres díes en Jaume va tornar a casa i els amics li van dir que ells sabien qui havia sigut el que li havia contat tot a la seva mare, tota la colla d'amics van fer una reunió i van decidir que en Pol se n'anés de la colla i del club.


MOMENTS DE REFLEXIÓ 

-Qui té el problema? 
En Jaume, en Pol i la resta de la colla.
-Quines alternatives hi ha? 
Que en Pol li digués a la mare d'en Jaume que el que li va dir de les drogues era broma que ho havia fet per divertir-se un rato.
-Quines conseqüències hi ha? 
Que en Jaume quan s'en va anar de casa li hagués pogut passar algo dolent i la mare estava molt preocupada perquè no sabia on estava el seu fill.


Cristina Badia Pascual

SOPAR A CASA DELS AMICS

El dissabte una colla d'amics van anar a sopar a casa d'un d'ells, estaven sols a casa i es van fer unes pitzzes.
Com estaven sols es van comprar tres "xibeques" per a beure durant el sopar, quan es van acabar la primera "xibeca" l'Ivan va agafar l'ampolla i la va tirar pel balcó, quan la va tirar hi havíen veïns que estaven abocats a la finestra el van veure, de seguida van cridar a la policia i van pujar dalt de la casa per averiguar el que había passat, l'Ivan va dir que ells estàven sopnat i que no sabien res, la polícia va dir que molta gent els había vist i que tindríen que avisar als pares, al final els van ficar una denuncia a tots.

MOMENTS DE REFLEXIÓ

-Qui té el problema?
l'Ivan i els seus amics.
-Quines alternatives hi han? 
Que l'Ivan fos una mica més responsable perquè no estava a casa d'ell i si l'ampolla hi hagués tocat a algú hagués pogut fer molt de mal i els seus amics intentar haber-lo parat abans de que tirés l'ampolla pel balcó.
-Quines conseqüències hi han?
Que l'Ivan al tirar l'ampolla de "xibeca" hagués pogut tocar a alguna persona i fer-li mal o inclús ferir-la molt greu o si toca algun cotxe fer destrosses.



Cristina Badia Pascual