Vull compartir aquest breu relat escrit en català sobre la importància que ha tingut i té un objecte, el meu diari personal, que sempre m'acompanya i està pendent de tot el que sento i penso. El vaig escriure fa uns mesos a classe de català i em vaig inspirar quan la profe va dir que havíem de construir una història el protagonista de la qual fos un ser innanimat. Espero que us agrade!

Records entre coixins i llençols Cada nit, com una rutina assolida des de fa anys , quan la lluna és l’única llum del cel després d’un llarg dia em trobo entre coixins i llençols ben amagat, sense poder veure les estrelles, esperant que els sentiments sorgeixen. Només manquen quatre xifres que només ella sap, necessàries per obrir els secrets més guardats d’un cor enganyat i dolorit a la vegada. Tots els secrets estan guardats en la meva pell. La fusió màgica per poder reflexionar i sentir sensacions que s'escriuen dins meu. Sempre amb el mateix color negre, avorrit, trist... línia a línia i en cada paraula que sempre serà recordada. Durant els anys me n'he adonat que quan els sentiments són dolorosos puc notar les llàgrimes sobre la meua pell borrant la tinta negra de les línies. Només espero que algun dia tots aquets sentiments i sensacions tristes siguen alegres. Espero poder veure les estrelles del cel amb les seves paraules, sentir de nou què és la felicitat en cada pàgina. Aquesta nit ha estat diferent; m’ha agafat amb les mans suaus i nervioses, amb delicadesa, m’ha obert per deixar sensacions i sentiments nous. Amb molta il·lusió ha escrit a les meves pàgines amb la mateixa tinta negra el retrobament de la felicitat i de l'amor tan esperat. A partir d’aquesta nit sé que el meu futur és quedar-me entre els coixins i els llençols per sempre, recordant tots el seus sentiments que algun dia reviuran.