CARTELL SANT JORDI

Fa cinc anys que vaig sortir de la impremta. Encara me’n recordo com la tinta estava calenta, molt calenta. Quan vaig arribar a aquella classe ja tenia el dibuix pintat a sobre meu. La mestra, Rosa Royo, va dir a la classe que havia portat un cartell molt bonic de Sant Jordi i que el volia penjar al costat de la finestra amb quatre xinxetes que em van atravessar. Després ja no em va moure ningú d’allí en cinc anys. Cada dia, cada hora, cada minut que passava en aquella classe era cada vegada més pesat. Tinc molta sort amb les quatre xinxetes que m’ aguanten amb fermesa, malgrat tot el que he tingut que passar en esta classe. Encara me’n recordo de tota la gent que ha entrat a la classe, tot el que feien, quan treballaven o quan feien el gandul a classe i no feien res més que parlar. Però també hi havia vegades que es posaven tots a fer feina però això passava només quan el mestre estava a classe. Mentres, jo no feia res més que estar allí penjat a la paret ensenyant aquell dibuix de Sant Jordi que m’havien imprès damunt meu i que algú mirava quan s’avorria i mirava les mosques. En fi, ja porto aquí cinc anys tot arrugat pels extrems i espero que algú vingui i em llegeixi i em miri amb interès almenys una vegada més i després em vulguin treure d’aquesta paret que tant de temps m’ha suportat. Però... i si em trenquen i em tiren a la paperera? Crec que ja estic bé aquí, a l’Aula Oberta del Berenguer.